Per establir el calendari de les sessions, hem preparat una enquesta Doodle. Inscriviu-vos al curs i indiqueu les vostres preferències horàries al Doodle (teniu temps fins al diumenge 20 d'octubre)! Es lliurarà certificat d'assistència.

En aquesta segona edició del Simposi, l'objectiu principal és reunir a un grup d’especialistes, nacionals i internacionals que han focalitzat gran part de les seves recerques en la història dels hospitals, sobretot d’aquells que van veure la llum durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.

A continuació us deixem el programa del Simposi, i us recordem que les inscripcions encara estan obertes. Si voleu acompanyar-nos només heu d'escriure a abrils.hospital@ub.edu

L’any 2008 se succeïren tot un conjunt d’esdeveniments que agitaren la vida cultural i científica del País Valencià. La commemoració del 800 aniversari del naixement de Jaume I va omplir de congressos, col·loquis, seminaris i trobades l’agenda d’investigadors i aficionats a la història. Entre tots ells, hi havia uns joves medievalistes valencians que aleshores començaven la seua singladura al món de la investigació. Guaitant a participar en uns actes dels que estaven exclosos, i desitjosos de fer-se sentir en un món que dansava –i dansa– al so de la veu dels “grans” medievalistes –sovint amb ben poca cosa a dir o, millor, sempre dient el mateix–, aquests joves investigadors es decidiren a fer harca.

Això què vol dir? Vam prendre el nom del grup d’un crit de guerra que està documentat històricament en alguns avalots valencians: harca!harca! Amb el pas del temps, fer harca va adquirir un sentit molt més concret, el de tirar-se pedres entre bàndols de joves, però nosaltres ens quedem amb l’origen del mot, que correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. Anys després de fundar el grup de recerca i el blog hem sabut que les grafies correctes són, molt probablement, arca i fer arca. En qualsevol cas, l’esperit de l’expressió és el que ens aplega encara actualment a un grup de quatre investigadors valencians dedicats a la història medieval: fer, junts, coses relacionades amb les nostres recerques; fer, tots plegats, una mica d’aldarull. Vegeu tot seguit, si us ve de gust, qui som, què fem i com ho fem.

El vessant científic

Harca va néixer amb la intenció de crear un espai de diàleg i de discussió entre tots nosaltres, un marc d’intercanvi d’idees i coneixements que ens ha permès avançar en les nostres recerques particulars i diversificar els nostres camps d’actuació. En efecte, Frederic Aparisi segueix analitzant les elits rurals a les comarques centrals valencianes, Vicent Baydal discuteix la política del primer segle de vida del regne de València, Ferran Esquilache persegueix els orígens andalusins de l’Horta de València i Vicent Royo imparteix justícia en els conflictes de les comarques del nord. No obstant això, al llarg d’aquests anys els nostres interessos han recorregut camins força semblants i, en última instància, les línies d’investigació han confluït en diversos projectes de recerca comuns.

En aquest sentit, una de les màximes apostes d’aquest grup de joves medievalistes valencians era i és la participació en congressos d’àmbit internacional, com ara Utrecht (2009), Càller (2009), Sussex (2010), Leeds (2011), Lleida (2012) i Berna (2013), on hem organitzat sessions amb una temàtica comuna. En aquests congressos, es planteja l’anàlisi de temàtiques generals, com ara la colonització de les perifèries europees, l’aprofitament dels recursos naturals, les pautes de consum i els nivells de vida, els discursos del poder, i la gestió dels comunals, abordats des de diferents perspectives per cadascun dels membres del grup per donar una visió el més àmplia i diversa possible. Això a banda, en aquestes sessions hem pogut comptar amb la col·laboració d’altres medievalistes europeus, alguns de reconegut prestigi internacional, i nordamericans, com James Given, Sergey Karpov, Ricard Soto, Antoni Mas, Daniel Curtis i Maïka de Keyzer, aportacions que ens han permès eixamplar la nostra visió de conjunt i dur a terme comparacions entre els distints territoris europeus.

L’acció a l’àmbit internacional s’ha combinat amb l’organització de tres seminaris amb joves investigadors d’altres universitats peninsulars –Alacant, Girona, CSIC de Barcelona, Madrid i Sevilla– i també de Flandes –Gant i Anvers–, gràcies a la cobertura institucional i econòmica que ens oferí en el seu moment el Departament d’Història Medieval de la Universitat de València. Açò ha servit per eixamplar aquest espai de diàleg i de discussió entre els doctorands, no només entre els “quatre gats pelats” que conformen Harca, sinó amb gent molt valuosa que està en la mateixa situació que nosaltres. Tanmateix, tot aquest vessant científic no ha fet que oblidem una de les nostres principals tasques, la difusió de la història medieval.

El blog d’Harca

Una de les senyes d’identitat d’Harca durant tots aquests anys d’existència ha estat el nostre blog, que va néixer pràcticament al mateix temps que el grup d’investigació, fa uns cinc anys. En concret, fou el febrer de 2008 quan llançàrem un breu post inicial en què anunciàvem la creació del grup, convidàvem a tot aquell jove medievalista valencià que s’hi volgués sumar, i obríem el blog com a lloc de discussió i divulgació científiques. Tanmateix, poc més d’un any després d’obrir el blog, el maig de 2009, quan el grup de recerca s’havia consolidat, decidírem fer una pàgina web pròpia en www.harca.org i un blog a banda en www.harcajmv.blogspot.com, on es pot consultar actualment.

Què podem trobar al blog? Com no podia ser d’una altra manera, els posts. És a dir, textos més o menys breus, publicats amb una certa regularitat –normalment els dilluns i dijous de cada setmana– sobre els temes que ens interessen a cadascun de nosaltres o dels quals tenim certa informació que pensem que paga la pena donar a conèixer. Així, per exemple, Ferran Esquilache sol parlar d’arqueologia, d’història d’Alandalús o d’història agrària; Frederic Aparisi ho fa de patrimoni, dels usos econòmics de la història, d’història local o d’elits rurals; Vicent Royo ho fa igualment d’elits rurals, però també d’arxius, història jurídica o cultura popular; mentre que Vicent Baydal ho fa d’història política, urbana o militar. A més, també solem esmentar els congressos, seminaris i tallers als quals assistim, tant per a donar-ne difusió prèvia com per a fer-ne cròniques posteriors.

Al cap i a la fi, toquem una gran varietat d’afers, com es pot comprovar en el núvol d’etiquetes, que compta amb més de 300 temes diferents, entre els que destaquen els relacionats amb Alandalús, l’Arqueologia, els Congressos, els Debats historiogràfics, la Divulgació científica, la Historiografia medieval i la Utilització de la història. Com a curiositat, podem dir que les paraules de cerca més repetides en Google a través de les quals els cibernautes arriben al blog d’Harca són les següents: “castells medievals”, “feudalisme”, “liber feudorum maior”, “montsegur”, “antoni riera”, “pere el gran” i “esclaus”. A més, en consonància amb això, el nostre post més visitat és el que vam escriure sobre Guédelon i Orzak, dos casos de construcció contemporània de castells seguint mètodes i tècniques medievals.

Així mateix, des de fa un any i escaig també comptem amb la col·laboració d’autors convidats, joves medievalistes d’altres llocs que ens exposen algun dels temes centrals de les seues investigacions. D’aquesta manera, fins al moment han passat pel blog d’Harca: Lluís Sales, de la Universitat de Girona, Guillermo García-Contreras, de Granada, Jesús Brufal, de Lleida, Marina Kleine, de Sevilla, Pau Castell, de Barcelona, Carlos J. Rodríguez Casillas, d’Extremadura, l’arqueòleg Ignasi Mangue, de la Fundació Assut, i Diana Pelaz, de Valladolid.

En conjunt, els resultats d’aquests cinc anys de blog han estat més que satisfactoris. En total, hem publicat més de 320 posts i hem tingut prop de 70.000 visites, el que fa una mitjana d’unes 1.150 visites mensuals. Però, a més, cal tindre en compte que l’evolució ha estat clarament ascendent, gràcies a l’augment progressiu de seguidors a les diverses xarxes socials i a la publicació en la premsa i la televisió locals de distintes informacions aparegudes a Harca. Amb una gran repercussió a València i Barcelona, per raons lingüístiques obvies, Harca és també seguit a la resta de l’Estat espanyol i de manera més modesta a nombrosos països estrangers, com ara els Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit, Rússia, Itàlia, els Països Baixos o Brasil.

En aquest sentit, tot i ser una tasca feixuga, que en ocasions costa molt de dur endavant, la veritat és que estem molt contents amb el blog, ja que, a banda d’acomplir amb una modesta però constant tasca de divulgació historiogràfica, ens ha permès projectar-nos entre el medievalisme i també en el conjunt de la societat. En relació amb això, en aquesta tasca ha estat important la nostra secció d’entrevistes i vídeos.

La secció Multimèdia

La secció Multimèdia del nostre web és la dels vídeos i es compon de dos subseccions: els “vídeos d’Harca”, en la qual podeu veure algunes intervencions nostres als mitjans de comunicació, i “les entrevistes d’Harca”. Sens dubte, les entrevistes són i han estat una de les nostres millors targetes de presentació. El nostre propòsit sempre ha estat posar cara i veu als historiadors, ja que no es tracta d'entrevistes en profunditat com les que es poden publicar ocasionalment en revistes científiques. Tampoc no són massa extenses, ja que solen durar entre 15 i 30 minuts, depenent de la loquacitat de cada entrevistat. Tot i això, duen al darrere un cert treball, ja que ens informem dels temes en els que ha treballat cada historiador i els projectes que té en marxa, per a poder preguntar-li al respecte. També és cert que no solem ser massa crítics, i per això fem les preguntes de manera suficientment oberta per a què l’entrevistat puga elegir el camí de la resposta. La crítica, en realitat, la fem més en l’elecció de l'entrevistat que no en les preguntes.

En definitiva, el que busquem sempre és la divulgació. No és una divulgació de masses, però volem que les entrevistes puguen ser vistes per un ampli espectre de gent: estudiants d'història, investigadors de qualsevol temàtica i professionals de la història. Els historiadors no eixim a la televisió molt a sovint i, si de vegades ho fem excepcionalment, és per a parlar de les anècdotes que agraden al gran públic, que el que demanden els periodistes, no per a parlar de coses serioses que “avorreixen” a la gent. Per això, un petit vídeo penjat en internet és una manera simple però eficaç de difondre coneixement. I hui en dia, amb les xarxes socials, la difusió pot ser molt alta. No cal arribar a molta gent, sinó a qui de veritat li interessa escoltar-ho.

La llista d’entrevistats és certament extensa i variada, amb una trentena de medievalistes i també modernistes, espanyols i estrangers, que ja han estat sotmesos a les nostres preguntes. Entre tots ells, hi destaquen noms com els de Flocel Sabaté, Antoni Furió, Antoni Riera, Ana Rodríguez i, en l’àmbit internacional, Christopher Dyer, Phillipp Schofield, Bruce Campbell, François Menant, Laurent Feller, Erik Thoen o Bas van Bavel (algunes entrevistes estan encara per publicar). Entre les més vistes hi ha la de Pierre Guichard, que ha estat també una de les que més ha circulat per la xarxa, més que res perquè fa algunes crítiques historiogràfiques sucoses, i fins i tot ha estat citada en un article científic.

Ara bé, l’entrevista a James Casey és una de les que millor record guardem tots els membres d'Harca. Tot i ser en realitat modernista, Casey té un paper molt rellevant en la historiografia valenciana, per això el volguérem incloure, i no ens decebé. A pesar de la seua edat, es va mostrar de seguida disposat a atendre'ns i féu un gran esforç per a respondre a tota l'entrevista en valencià, cosa que no acostuma a fer pel seu nivell com ell mateix ens confessà. Tot plegat, una gran satisfacció personal i professional que, tanmateix, no ens lleva del damunt l’esforç que suposa per a nosaltres fer les entrevistes.



Tots sabem en què temps vivim i que estem més que mai al davant d’un futur professional més que incert. Nosaltres mateix estem en un moment cabdal de les nostres carreres: només un de nosaltres és doctor i els altres ho serem pròximament, però no sabem què passarà després. El futur d’Harca, per descomptat, dependrà de la nostra tasca com a investigadors i de les possibilitats que tinguem a l’abast per a continuar amb la vida acadèmica. La nostra unió ens ha permès arribar fins on som d’una manera molt més sòlida que si ho haguérem fet per separat, sens dubte, així que recomanem aquesta experiència de treballar tots plegats als investigadors predoctorals. Alguns ja ho han fet i, gràcies a això, tenim l’oportunitat de presentar ara el nostre treball al blog d’una d’aquestes associacions de joves medievalistes que ha nascut recentment: ARDIT. Tanmateix, què ens depararà el futur? Això de moment no ho sabem.

En qualsevol cas, passe el que passe i mentre puga ser, nosaltres no cessarem en el nostre empeny de participar en congressos internacionals, mantenir les publicacions al blog amb una vitalitat que creiem renovada dia a dia malgrat la manca de temps, enregistrant entrevistes com fins ara, i oferint els nostres serveis a qui els necessite i els sol·licite, professionals o aficionats. Aquesta és la marca del Grup Harca i volem continuar mantenint-la ben alta.

Salut i Harca!