Hola companys i companyes,
El passat dijous, dia 9 de febrer, va tenir lloc a l'aula d'informàtica de la Biblioteca de Geografia, Història i Filosofia la tercera sessió del seminari permanent de Marcs Teòrics Actuals en Història de les Dones. En les dues trobades anteriors es van treballar de manera teòrica els paradigmes historiogràfics més rellevants pel que fa a història de les dones (marxisme, psicoanàlisi, estructuralisme i postestructuralisme, entre d'altres). Les classes van ser impartides per Aroa Santiago, llicenciada en Història per la UB i Màster en Gender Studies per la London School of Economics, i coordinades per les professores Dolors Molas (Història Antiga) i Teresa Vinyoles (Història Medieval).
Veient que dintre dels debats de les classes teòriques començaven a sorgir temes comuns de reflexió, en aquest nou seminari es va tractar de realitzar una aplicació pràctica per posar en relació els nostres interessos de recerca i un dels temes recurrents que analitzen tots aquests corrents historiogràfics: les relacions de poder.
El seminari va començar a les 9,30 i es va allargar fins les 15,30, temps en el qual es van presentar diversos treballs des de diferents disciplines (l'arqueologia, la iconografia, la literatura, les fonts arxivístiques, etc.) en sessions de 20 minuts aproximadament. D’aquesta manera, vam poder gaudir de propostes que reflexionaven sobre la representació que els investigadors proposen en arqueologia de la mort i els rols de gènere, la iconografia egípcia dels infants i el cos humà i les teories hegelianes i de Judith Butler o la relació entre cos, maternitat i classe social en el context de les polis dels atenesos. Pel que fa al període medieval, les presentacions van anar a càrrec d’Araceli Rosillo, que va presentar la performativitat que pren el paper de les trobairitz en les seves obres, Mireia Comas va proposar l’aplicació de tesis foucaultianes a la visió de les vídues a partir de dos autors medievals, Francesc Eiximenis i Christine de Pizan, i Teresa Vinyoles va mostrar-nos com aplicar l’agència i el poder i resistència de Foucault en el “no” com a resposta de les dones medievals.
L'experiència ha estat molt positiva i enriquidora, i l'ambient de treball i debat amigable i rigorós alhora, fet que ha motivat el desig de continuar el seminari amb nous reptes i noves preguntes.
Araceli Rosillo i Carme Muntaner
El passat dijous, dia 9 de febrer, va tenir lloc a l'aula d'informàtica de la Biblioteca de Geografia, Història i Filosofia la tercera sessió del seminari permanent de Marcs Teòrics Actuals en Història de les Dones. En les dues trobades anteriors es van treballar de manera teòrica els paradigmes historiogràfics més rellevants pel que fa a història de les dones (marxisme, psicoanàlisi, estructuralisme i postestructuralisme, entre d'altres). Les classes van ser impartides per Aroa Santiago, llicenciada en Història per la UB i Màster en Gender Studies per la London School of Economics, i coordinades per les professores Dolors Molas (Història Antiga) i Teresa Vinyoles (Història Medieval).
Veient que dintre dels debats de les classes teòriques començaven a sorgir temes comuns de reflexió, en aquest nou seminari es va tractar de realitzar una aplicació pràctica per posar en relació els nostres interessos de recerca i un dels temes recurrents que analitzen tots aquests corrents historiogràfics: les relacions de poder.
El seminari va començar a les 9,30 i es va allargar fins les 15,30, temps en el qual es van presentar diversos treballs des de diferents disciplines (l'arqueologia, la iconografia, la literatura, les fonts arxivístiques, etc.) en sessions de 20 minuts aproximadament. D’aquesta manera, vam poder gaudir de propostes que reflexionaven sobre la representació que els investigadors proposen en arqueologia de la mort i els rols de gènere, la iconografia egípcia dels infants i el cos humà i les teories hegelianes i de Judith Butler o la relació entre cos, maternitat i classe social en el context de les polis dels atenesos. Pel que fa al període medieval, les presentacions van anar a càrrec d’Araceli Rosillo, que va presentar la performativitat que pren el paper de les trobairitz en les seves obres, Mireia Comas va proposar l’aplicació de tesis foucaultianes a la visió de les vídues a partir de dos autors medievals, Francesc Eiximenis i Christine de Pizan, i Teresa Vinyoles va mostrar-nos com aplicar l’agència i el poder i resistència de Foucault en el “no” com a resposta de les dones medievals.
L'experiència ha estat molt positiva i enriquidora, i l'ambient de treball i debat amigable i rigorós alhora, fet que ha motivat el desig de continuar el seminari amb nous reptes i noves preguntes.
Araceli Rosillo i Carme Muntaner
RSS Feed
