Des de fa un parell d’anys l’entitat Amics de l’Art Romànic del Bages organitza el cicle “Música i Romànic”, una proposta de concerts en espais patrimonials d’època medieval, preferiblement romànics, de la comarca del Bages o entorn proper. Les sessions musicals no tenen estrictament relació amb la música medieval o antiga (que també n’hi ha) sinó amb un caràcter íntim, espiritual, recollit i proper d’acord amb l’espai i la seva funció originària. Abans de cada concert hi ha una explicació de l’element patrimonial en qüestió a càrrec d’algun historiador local, historiador de l’art, arquitecte o guia que en coneix fins als darrers detalls. Els espais triats fins ara tant són edificis universalment coneguts (la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, per exemple) com raconets o esglésies que passen força desaparcebudes (com Sant Pere de Castellfollit del Boix).

Any rere any, cicle rera cicle, els Amics de l’Art Romànic del Bages ens ofereixen així la oportunitat de conèixer i de gaudir del nostre patrimoni d’una manera força privilegiada. Fins ara pràcticament totes les sessions han estat un èxit de públic que ha sorprès els mateixos organitzadors, amb l’aforament ple fins als seus límits i una gran acollida i interès per part dels municipis que disposen d’aquests espais. La música que s’ofereix pot ser més convencional (cor de cambra, quartet de corda) o de vegades eclèctica i poc coneguda (ragues indis, hang), però la presentació en un format familiar i amb gran voluntat de comunicació ha fet que els assistents sempre hagin rebut obertament totes les propostes.

Amics de l’Art Romànic del Bages és una entitat que, en el seu moment, va sorgir d’un grup de voluntaris i apassionats de l’art medieval local. Les primeres actuacions van consistir en recuperar, donar a conèixer i fins i tot restaurar o evitar que caiguessin nombrosos edificis del romànic de la comarca. Els temps han canviat i actualment els socis més joves són llicenciats i doctorands amb un gran coneixement de la matèria, però sense aquest esperit de curiositat, divulgació o voluntariat les relacions entre els elements arqueològics, la ciutadania i el món acadèmic haguessin estat molt diferents. Per exemple, des de 1985 l’AARB organitza un curs de Cultura Medieval de força nivell i amb convalidació de crèdits universitaris.

Podeu consultar la programació de Música i Romànic 2012 al pdf adjunt, i també consultar al web de l’AARB http://www.aarb.cat/ els cicles anteriors, els cursos de cultura medieval i les activitats de l’entitat. El primer concert és el proper 4 de maig al Convent de les Caputxines de Manresa amb una proposta vocal molt interessant.

Laura de Castellet

El estudio sobre las instituciones hospitalarias y asistenciales de origen medieval cuenta desde este mismo martes 17 de abril con un eje de investigación surgido desde el Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona. En una jornada que se inició a las 9,30 en un marco privilegiado, la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya, el Dr. Carles Mancho, director del IRCVM, y los también miembros del Instituto, la Dra. Teresa Vinyoles y el Dr.Antoni Conejo, presentaron la I Jornada IRCVM d’Història dels Hospitals.

El primer “hijo” del IRCVM es una propuesta de investigación ambiciosa y muy atractiva que, partiendo del estudio de los hospitales de origen medieval, pretende estudiar en profundidad y de manera multidisciplinar los fondos documentales, artísticos, etc., de estas instituciones teniendo en cuenta otras cuestiones de carácter académico, como son el impulso de trabajos de cursos de post-grado especializados, la publicación de los resultados de las investigaciones o el diseño de un portal web de consulta abierta.

El grupo, que en estos momentos está coordinado por la Dra. Vinyoles y el Dr.Conejo, manifestó la voluntad de realizar unas jornadas anuales durante el mes de abril (coincidiendo con la fecha de fundación del Hospital de la Santa Creu), que se estructurarán en dos bloques diferenciados en los que, por una parte, se tratará algún tema monográfico relacionado con los hospitales, y por otra parte, dará cabida a la puesta en común de resultados de las investigaciones que se estén llevando a cabo sobre esta temática, tanto por profesores como por alumnos de tercer ciclo.

Tras una breve pausa, intervinieron en una mesa redonda la responsable del Arxiu de la Biblioteca de Catalunya, Reis Fontanals, que explicó el convenio de colaboración firmado entre la Biblioteca de Catalunya y la Fundació Hospital de Sant Pau para poner a disposición de los investigadores el catalogo de la documentación que ambas instituciones conservan sobre el Hospital de la Santa Creu. Por su parte, el Dr.Antoni Riera (IRCVM) incidió en la importancia de la documentación del hospital para investigar la alimentación y el abastecimiento, mientras el Dr. Josep Mª Comelles (URV) enfocaba su atención en la institución y su relación con la res pública. Varios puntos de vista e investigaciones paralelas fácilmente creadas gracias a la misma (y extensa) documentación.

En el turno de debate se hicieron patentes las innumerables vías de investigación que se abrían de forma casi espontánea, además de un grado de implicación bastante alto para tirar adelante nuevos proyectos a pesar de los tiempos “interesantes” en los que nos encontramos.
La jornada finalizó a las 13,30 h. con un éxito de público, entre los que se encontraba la Directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, la archivera del Hospital de Sant Pau, Pilar Salmerón, Maria Barceló, catedrática de la Universitat de les Illes Balears y Teresa Huguet, vocal del International Network for the History of Hospitals, así como numerosos estudiantes y profesores del Departamento de Historia Medieval de la UB. La voluntad general, de poner en común todos los trabajos realizados sobre el ámbito hospitalario, marcó el tono general de la mañana.

Araceli Rosillo

On April 17th Pere Bescós (Universitat Pompeu Fabra) talked about the Bello Punico translation into Catalan in the 15th century by Francesc Alegre. He divided his discourse in three main areas: the historical context in which the work was translated, the work's addressee and the intention of the author.

 Bescós stated that the Bello Punico's Catalan version was a translation from an Italian work, although the chapter's structure of the text is the same than in Latin. It seems to be a scholar exercise that Alegre did during his years in Palerm (1460s) and that he would reuse in the years of the siege of Barcelona (1471-1472) with another intention. Bescós argued that Alegre's family was in the city during the conflict and that it might be in this moment when the author added to the work a preface addressed to Vilatorta. Knowing Vilatorta's biography and the historical context helps to understand the meaning that Alegre probably wanted to give to the text.

The Bello Punico's translation was the subject of Bescós' doctoral thesis, almost certainly the first one that vindicates the study of Francesc Alegre's figure and work. 



Gemma Pellissa Prades

Ja fa dies que a la web i als actes d’Ardit hi apareix el nostre logo: des de l’inici volíem un logotip que ens identifiqués com a entitat medievalista, acadèmica i jove. Havia de ser una imatge treta de l’iconografia medieval i a poder ser d’àmbit català, i un cop escollit ARDIT com a nom calia jugar amb les lletres, la imatge i el nom sencer. La primera idea fou escollir un element i es va votar de basar el logo en una gàrgola: durant uns dies va haver-hi una pluja d’idees i fotos penjades de tota mena de gàrgoles d’entre les quals se’n va escollir una de la llotja de València. 

Encara que l’element en si fos interessant, convertir-lo en logo era complicat ja que es tracta d’una imatge tridimensional, erosionada i amb un punt de vista inusual… i fer-ne una imatge gràfica simple, comprensible i d’impacte visual immediat era força complex. Encara més si la denominació completa de l’associació té 62 lletres! … i després d’algunes proves la gàrgola va quedar descartada. Una nova pluja d’idees i d’imatges va decantar el logo cap a un element més simple, de detall, i gràfic, com podia ser una caplletra. Remenant entre còdexs i escriptoris catalans medievals em va agradar el grafisme simple i estètic de la catedral de Vic de finals del s. XI, amb uns motius acabats en caps de gos: la moda dels gossos va arribar fins a mitjans s. XII i en un “De Summo Bonno” d’Isidor procedent del monestir de l’Estany vaig veure un parell de gossos que em van semblar molt adaptables a una A d’Ardit.

La tipografia de la resta del logo és extreta d’un document del s. XIV de l’arxiu de Cardona, ja que d’entre diverses cal·ligrafies extretes directament d’escriptures medievals era la que ens agradava més. El muntatge final és aquest i la resta d’imatge corporativa anirà sorgint segons les necessitats gràfiques que generi ARDIT:

Però en tota aquesta història ens havia quedat penjada una gàrgola valenciana, una curiosa simbiosi d’un gos-monstre agafant per les anques un personatge amb les mans a la seva boca, i la veritat és que l’escena es presta a interpretacions curioses entre les relaciones iconogràfiques i emocionals entre homes, gossos i artistes. I de les baralles i dificultats de convertir aquesta mena de gòtic zoofílico-sàdic en una imatge digna de doctorand medievalista en va sortir una variant còmica, que com que la gàrgola és valenciana va ser batejada com a Vicenteta.

Des del primer moment la Vicenteta va erigir-se com una mena d’alter ego on expressar amb ironia i absoluta llibertat d’opinió qualsevol aspecte sobre art medieval, màsters universitaris, burocràcia becària, actualitat o el que sigui. Doncs apa, a partir d’ara l’anireu trobant al tumblr d’ARDIT!

Laura de Castellet

El passat 16 de març vam presentar en societat el Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT), en el marc de la jornada de la “Lexicografia llatina medieval en xarxa”. Es tracta d’una base de dades lèxica que comprèn la documentació dels segles IX al XII escrita en llatí en els territoris de domini lingüístic del català. Aquest corpus textual està constituït principalment per documents notarials, és a dir, donacions, vendes, compres, testaments, juraments de fidelitat, litigis, etc., la producció dels quals és, a la Catalunya alt-medieval, constant i molt rica des del segle IX. També inclou alguns textos literaris, jurídics i científics en llatí produïts al lloc i a l’època citats. Aquests textos, que són un testimoni escrit privilegiat de la llengua llatina medieval, alhora, presenten innovacions lèxiques i petges fonètiques i morfosintàctiques de la incipient llengua romànica.

El CODOLCAT neix a partir d’un projecte històric, iniciat cap a l’any 1956 i encara vigent: el Glossarium Mediae  Latinitatis Cataloniae (GMLC), una obra lexicogràfica excepcional que recull les veus llatines i romàniques documentades en fonts catalanes de l’any 800 al 1100. Fins ara s’han analitzat i buidat més de 22.000 documents d’entre aquests anys i s’han publicat els volums de les lletres A-D, de la F i de la G. El GMLC, dins el camp dels estudis de llatí medieval, és l’únic projecte que, a Espanya, uneix l’edició en paper d’un diccionari i la creació d’una base de dades digitalitzada dels textos documentals. Al seu torn, aquest glossari s’emmarca en el projecte d’elaboració d’un diccionari europeu de llatí medieval anomenat Nouveau Du Cange.

Però tornem al CODOLCAT. Els textos que figuren en la nostra base de dades, en primer lloc, passen per un procés de digitalització, lectura i correcció a partir d’edicions. Tot seguit, aquests documents es classifiquen segons diversos paràmetres que fan referència a l’acte jurídic que s’hi descriu, als manuscrits i a les edicions del text. Paràmetres que ens permeten obtenir de manera ràpida i senzilla informació sistematitzada a l’hora de realitzar les
cerques lèxiques. El portal, de moment, recull la informació referent a 1000 d’aquests documents i la resta s’hi aniran incorporant progressivament. El CODOLCAT permet fer cerques lèxiques simples, és a dir, buscar una paraula completa exacta o bé, cerques combinades: una paraula completa i una altra; una paraula completa seguida d’una seqüència gràfica determinada; una paraula en la qual hi hagi lletres o grups de lleters que s’hagin marcat com alternatius, etc. Les cerques, a més, es poden acotar segons els tipus d’atorgant, el comtat, el
bisbat o, fins i tot, es pot buscar la documentació d’un període concret sobre el corpus documental incorporat.

Més endavant, dins el propi portal del CODOLCAT es podrà consultar també la reedició del primer volum del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae(lletres A-D) trilingüe, escrita en català, castellà i anglès.
El Corpus Documentale Latinum Cataloniae es realitza a la Institució Milà i Fontanals del CSIC en col·laboració estreta amb la Universitat de Barcelona. L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Noguera també col·laboren en aquest projecte.

Marta Segarrés