Del 23 al 25 de febrer va celebrar-se el X Congresso Internazionale dell'Associazione Italiana di Studi Catalani a Verona, la ciutat de Romeu i Julieta, sota el títol de Ciutat de l'amor: scrivere la città, raccontare i sentimenti.
El programa abraçava tant temes de l'actualitat més immediata (com la taula redona dedicada a Ri-pensare le autonomie: cultura e politica in un mondo globale) com intervencions sobre la literatura medieval, que va comptar amb dos sessions centrades en la cort i una comunicació a càrrec de Carmen Teresa Pabón (UNED) sobre el tractament de l'amor i el desamor al Phantasticus de Ramon Llull.
A la sessió de divendres al matí, hi van intervenir, entre d'altres, Antoni Ferrando (que va destacar la influència italiana en el Curial e Güelfa i, més tard, va presentar el projecte de traducció d'aquesta obra dins del programa de recerca del grup IVITRA), Vicent Josep Escartí (amb "Amar i escriure a la València medieval"), Miquel Marco Antigas ("La cort medieval catalana: seu de l'apogeu i declivi de l'amor cortès i de l'aparició de noves formes de pensament"), Anna Maria Compagna ("Il sentimento tradotto: da Ausiàs March a Baltasar Romaní") i Michela Letizia ("La lingua dell'amore, linguistica e sentimenti nella letteratura catalana").
Xavier Renedo va il.lustrar, a través de composicions de l'època, alguns dels problemes propis de la ciutat medieval, com els esvalotadors nocturns i els difamadors, els joves desvagats i les males pràctiques amoroses. Marco Pedretti va reprendre aquest tema en relació amb el comportament de frare Juliot, protagonista d'un dels exemples que posa l'ase de la Disputa de Turmeda per mostrar que, igual que la resta d'homes, els membres del clergat pequen de vicis com la luxúria. A través de l'anàlisi d'aquest passatge, proper a les novelle italianes, Pedretti va argumentar que la Disputa de l'ase és una obra anticlerical, tot i que no antireligiosa, atès que la ironia que la caracteritza només es pot entendre en el marc referencial d'una societat cristiana, a la qual remeten el delme i el sagrament de la confessió. I és que és precisament frare Juliot aprofita la confessió d'una dona jove, casada i beneita, per cobrar-li el 10% de les relacions sexuals que té amb el marit. Al final de la narració el frare pecador no rep cap càstig per les seues accions, al contrari, és lloat per la dona, que ha quedat molt contenta de l'arranjament i pel marit, el qual celebra que la seua esposa hagi rebut el sagrament.
A la tarda, durant la meua intervenció, vaig comparar les cinc obres de ficció sentimental de Francesc Alegre per tal d'extraure'n els trets comuns que caracteritzen el discurs amorós de l'autor. La situació a partir de la qual es desenvolupa la trama és la mateixa a totes les obres (tret del Sermó de amor): la presa de consciència, per part de l'enamorat, de la insatisfacció que li provoca la relació amb l'estimada, una belle dame sans merci a la qual fa responsable del seu patiment. A partir de la caracterització de la dama, vaig resseguir la utilització de tòpics provinents dels discursos misògins en l'obra d'Alegre i vaig analitzar-ne la funció preventiva i guaridora com a remei d'amor, aplicat amb més o menys èxit segons el text.
Gemma Pellissa Prades
El programa abraçava tant temes de l'actualitat més immediata (com la taula redona dedicada a Ri-pensare le autonomie: cultura e politica in un mondo globale) com intervencions sobre la literatura medieval, que va comptar amb dos sessions centrades en la cort i una comunicació a càrrec de Carmen Teresa Pabón (UNED) sobre el tractament de l'amor i el desamor al Phantasticus de Ramon Llull.
A la sessió de divendres al matí, hi van intervenir, entre d'altres, Antoni Ferrando (que va destacar la influència italiana en el Curial e Güelfa i, més tard, va presentar el projecte de traducció d'aquesta obra dins del programa de recerca del grup IVITRA), Vicent Josep Escartí (amb "Amar i escriure a la València medieval"), Miquel Marco Antigas ("La cort medieval catalana: seu de l'apogeu i declivi de l'amor cortès i de l'aparició de noves formes de pensament"), Anna Maria Compagna ("Il sentimento tradotto: da Ausiàs March a Baltasar Romaní") i Michela Letizia ("La lingua dell'amore, linguistica e sentimenti nella letteratura catalana").
Xavier Renedo va il.lustrar, a través de composicions de l'època, alguns dels problemes propis de la ciutat medieval, com els esvalotadors nocturns i els difamadors, els joves desvagats i les males pràctiques amoroses. Marco Pedretti va reprendre aquest tema en relació amb el comportament de frare Juliot, protagonista d'un dels exemples que posa l'ase de la Disputa de Turmeda per mostrar que, igual que la resta d'homes, els membres del clergat pequen de vicis com la luxúria. A través de l'anàlisi d'aquest passatge, proper a les novelle italianes, Pedretti va argumentar que la Disputa de l'ase és una obra anticlerical, tot i que no antireligiosa, atès que la ironia que la caracteritza només es pot entendre en el marc referencial d'una societat cristiana, a la qual remeten el delme i el sagrament de la confessió. I és que és precisament frare Juliot aprofita la confessió d'una dona jove, casada i beneita, per cobrar-li el 10% de les relacions sexuals que té amb el marit. Al final de la narració el frare pecador no rep cap càstig per les seues accions, al contrari, és lloat per la dona, que ha quedat molt contenta de l'arranjament i pel marit, el qual celebra que la seua esposa hagi rebut el sagrament.
A la tarda, durant la meua intervenció, vaig comparar les cinc obres de ficció sentimental de Francesc Alegre per tal d'extraure'n els trets comuns que caracteritzen el discurs amorós de l'autor. La situació a partir de la qual es desenvolupa la trama és la mateixa a totes les obres (tret del Sermó de amor): la presa de consciència, per part de l'enamorat, de la insatisfacció que li provoca la relació amb l'estimada, una belle dame sans merci a la qual fa responsable del seu patiment. A partir de la caracterització de la dama, vaig resseguir la utilització de tòpics provinents dels discursos misògins en l'obra d'Alegre i vaig analitzar-ne la funció preventiva i guaridora com a remei d'amor, aplicat amb més o menys èxit segons el text.
Gemma Pellissa Prades
RSS Feed
