El 14 de febrer Miquel Adroher (Universitat de Perpinyà) va inaugurar la primera sessió de la secció de medieval del segon semestre del Seminari de Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna (SLIMM) de la Universitat de Barcelona amb la conferència La Stòria del Sant Grasal (1380), versió catalana de la Queste del Saint Graal (1225).
Malgrat que la tradició artúrica va gaudir de molt d’èxit a la Corona catalanoaragonesa i que la llegenda del Sant Graal encara és ben viva a les nostres terres (encara es pot visitar el calze sagrat a la Seu de València), Adroher va reivindicar la necessitat de donar a La Stòria del Sant Grasal el valor que mereixeria pel fet de tractar-se d’una adaptació (i no simplement d’una traducció) del text francès, basada en el ms. 343 de la BNF.
Adroher sosté la tesi que l’adaptador de la versió catalana va ser un franciscà amb idees mil·lenaristes que suprimí o modificà els passatges de la Queste que feien referència al color blanc de l’hàbit dels cistercencs, mentre que hi inclogué mencions subtils al pensament franciscà i fins i tot és possible que hi introduís la figura de l’Anticrist (en el personatge del rei Escornut) i de l’emperador que l’havia de vèncer (Lampar, un altre monarca) per donar pas als mil anys de pau que anuncien els mil·lenaristes.
Gemma Pellissa Prades
Malgrat que la tradició artúrica va gaudir de molt d’èxit a la Corona catalanoaragonesa i que la llegenda del Sant Graal encara és ben viva a les nostres terres (encara es pot visitar el calze sagrat a la Seu de València), Adroher va reivindicar la necessitat de donar a La Stòria del Sant Grasal el valor que mereixeria pel fet de tractar-se d’una adaptació (i no simplement d’una traducció) del text francès, basada en el ms. 343 de la BNF.
Adroher sosté la tesi que l’adaptador de la versió catalana va ser un franciscà amb idees mil·lenaristes que suprimí o modificà els passatges de la Queste que feien referència al color blanc de l’hàbit dels cistercencs, mentre que hi inclogué mencions subtils al pensament franciscà i fins i tot és possible que hi introduís la figura de l’Anticrist (en el personatge del rei Escornut) i de l’emperador que l’havia de vèncer (Lampar, un altre monarca) per donar pas als mil anys de pau que anuncien els mil·lenaristes.
Gemma Pellissa Prades
RSS Feed