Ja fa dies que a la web i als actes d’Ardit hi apareix el nostre logo: des de l’inici volíem un logotip que ens identifiqués com a entitat medievalista, acadèmica i jove. Havia de ser una imatge treta de l’iconografia medieval i a poder ser d’àmbit català, i un cop escollit ARDIT com a nom calia jugar amb les lletres, la imatge i el nom sencer. La primera idea fou escollir un element i es va votar de basar el logo en una gàrgola: durant uns dies va haver-hi una pluja d’idees i fotos penjades de tota mena de gàrgoles d’entre les quals se’n va escollir una de la llotja de València.
Encara que l’element en si fos interessant, convertir-lo en logo era complicat ja que es tracta d’una imatge tridimensional, erosionada i amb un punt de vista inusual… i fer-ne una imatge gràfica simple, comprensible i d’impacte visual immediat era força complex. Encara més si la denominació completa de l’associació té 62 lletres! … i després d’algunes proves la gàrgola va quedar descartada. Una nova pluja d’idees i d’imatges va decantar el logo cap a un element més simple, de detall, i gràfic, com podia ser una caplletra. Remenant entre còdexs i escriptoris catalans medievals em va agradar el grafisme simple i estètic de la catedral de Vic de finals del s. XI, amb uns motius acabats en caps de gos: la moda dels gossos va arribar fins a mitjans s. XII i en un “De Summo Bonno” d’Isidor procedent del monestir de l’Estany vaig veure un parell de gossos que em van semblar molt adaptables a una A d’Ardit.
La tipografia de la resta del logo és extreta d’un document del s. XIV de l’arxiu de Cardona, ja que d’entre diverses cal·ligrafies extretes directament d’escriptures medievals era la que ens agradava més. El muntatge final és aquest i la resta d’imatge corporativa anirà sorgint segons les necessitats gràfiques que generi ARDIT:
Però en tota aquesta història ens havia quedat penjada una gàrgola valenciana, una curiosa simbiosi d’un gos-monstre agafant per les anques un personatge amb les mans a la seva boca, i la veritat és que l’escena es presta a interpretacions curioses entre les relaciones iconogràfiques i emocionals entre homes, gossos i artistes. I de les baralles i dificultats de convertir aquesta mena de gòtic zoofílico-sàdic en una imatge digna de doctorand medievalista en va sortir una variant còmica, que com que la gàrgola és valenciana va ser batejada com a Vicenteta.
Des del primer moment la Vicenteta va erigir-se com una mena d’alter ego on expressar amb ironia i absoluta llibertat d’opinió qualsevol aspecte sobre art medieval, màsters universitaris, burocràcia becària, actualitat o el que sigui. Doncs apa, a partir d’ara l’anireu trobant al tumblr d’ARDIT!
Laura de Castellet
Laura de Castellet
RSS Feed