El dia 3 de febrer de 2012 va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona la conferència a càrrec de la Dra. Marta Pavón titulada “El Archivo Secreto Vaticano: 1000 años de historia y un océano de documentos”, organitzada pel màster Cultures medievals. L’Arxiu Secret Vaticà és l’arxiu privat (d’aquí la denominació de “secret”) del papat i custodia documentació de tota la història del cristianisme, especialment de tipus administratiu. En la seva forma actual l’arxiu es va crear al 1622 i l’any 1881 es va obrir a la investigació. Allí es conserven documents en nombre de 85 quilòmetres de prestatgeria i més de 80 documents amb segell d’or es troben en l’anomenat “Bunker”.
Al llarg dels segles el fons documental de l’arxiu ha sofert nombroses pèrdues, com per exemple la manca de nombrosa documentació anterior al segle IV a causa de les condicions de conservació, o bé la pèrdua de documents que va suposar el moviment del papat a Avinyó durant el segle XIV, ja que va implicar el trasllat de l’arxiu. Així mateix, a causa de l’espoli que va comportar la invasió napoleònica, el trasllat d’uns 200.000 documents a París i el retorn parcial –prèviament seleccionat– dels documents, es van perdre gran quantitat de documents, sobretot relatius a la Inquisició.
No existeix encara un catàleg informatitzat de l’arxiu, sinó únicament un fitxer general conegut com a “Schedario Garampi” que conté unes 800.000 fitxes. L’arxiu s’organitza per diòcesis, ordenades alfabèticament, i conté documents (privilegi, litera, bula, breu) emesos per la cancelleria vaticana, així com les peticions, anomenades “súpliques”, que a partir dels segles XII i XIII els fidels adreçaven per escrit al papat. Segons la Dra. Pavón, el registre de súpliques és un dels més interessants de l’arxiu i un dels menys estudiats.
Entre els mesos de març i setembre de 2012 es duu a terme al Vaticà l’exposició Lux in arcana, centrada en la història i el fons documental de l’Arxiu Secret Vaticà.
Georgina Rabassó
Al llarg dels segles el fons documental de l’arxiu ha sofert nombroses pèrdues, com per exemple la manca de nombrosa documentació anterior al segle IV a causa de les condicions de conservació, o bé la pèrdua de documents que va suposar el moviment del papat a Avinyó durant el segle XIV, ja que va implicar el trasllat de l’arxiu. Així mateix, a causa de l’espoli que va comportar la invasió napoleònica, el trasllat d’uns 200.000 documents a París i el retorn parcial –prèviament seleccionat– dels documents, es van perdre gran quantitat de documents, sobretot relatius a la Inquisició.
No existeix encara un catàleg informatitzat de l’arxiu, sinó únicament un fitxer general conegut com a “Schedario Garampi” que conté unes 800.000 fitxes. L’arxiu s’organitza per diòcesis, ordenades alfabèticament, i conté documents (privilegi, litera, bula, breu) emesos per la cancelleria vaticana, així com les peticions, anomenades “súpliques”, que a partir dels segles XII i XIII els fidels adreçaven per escrit al papat. Segons la Dra. Pavón, el registre de súpliques és un dels més interessants de l’arxiu i un dels menys estudiats.
Entre els mesos de març i setembre de 2012 es duu a terme al Vaticà l’exposició Lux in arcana, centrada en la història i el fons documental de l’Arxiu Secret Vaticà.
Georgina Rabassó
RSS Feed
