El dilluns 13 de març, Teho Loinaz, doctorand de Filologia Àrab de la Universitat de Barcelona, va dur a terme una ponència sobre els textos catalans medievals dedicats a l'astrologia que no presenten un alt grau d'especialització ni requereixen uns coneixements matemàtics elevats, és a dir, l'anomenada "astrologia llega" (vernacular astrology).
Un dels prejudicis que l'estudiós actual ha d'evitar a l'hora d'analitzar un text d'aquestes característiques és la classificació de l'astrologia com a pseudociència, atès que a l'Edat Mitjana s'estudiava dins de les arts liberals amb l'astronomia. En canvi, aquestes obres constitueixen una font importantíssima per conèixer els interessos i preocupacions quotidianes de la gent (prediccions sobre el vencedor d'un combat, els guanys d'un negoci, la sort d'un viatge, l'elaboració de l'horòscop d'un nounat... són exemples dels usos que es donaven a l'astrologia). Loinaz també va fer notar que les simplificacions de l'astrologia tècnica ja s'havien produït a la Roma imperial per tal d'arribar a un públic ampli i adaptar-se als recursos econòmics de la gent, que no es podia permetre l'ús de determinats instruments.
El manuscrit 190 de l'Arxiu Episcopal de Vic (l'Astrologia de Vic) és un exemple de tractat miscel·lani medieval d'astrologia llega en català, que tracta tant l'onomatomàntica (càlculs numèrics per determinar el signe d'un nadó), com la fisiognomonia i dels dotze signes del zodíac.
A partir de la presentació d'aquest i altres documents d'astrologia traduïts al català durant l'Edat Mitjana, Loinaz va reivindicar l'interès d'aquest tema i la necessitat que des de l'àmbit de la Filologia es contribueixi a l'estudi d'aspectes com la circulació dels manuscrits, els trets lingüístics, la tipologia, la cronologia i les fonts.
Gemma Pellissa Prades
Un dels prejudicis que l'estudiós actual ha d'evitar a l'hora d'analitzar un text d'aquestes característiques és la classificació de l'astrologia com a pseudociència, atès que a l'Edat Mitjana s'estudiava dins de les arts liberals amb l'astronomia. En canvi, aquestes obres constitueixen una font importantíssima per conèixer els interessos i preocupacions quotidianes de la gent (prediccions sobre el vencedor d'un combat, els guanys d'un negoci, la sort d'un viatge, l'elaboració de l'horòscop d'un nounat... són exemples dels usos que es donaven a l'astrologia). Loinaz també va fer notar que les simplificacions de l'astrologia tècnica ja s'havien produït a la Roma imperial per tal d'arribar a un públic ampli i adaptar-se als recursos econòmics de la gent, que no es podia permetre l'ús de determinats instruments.
El manuscrit 190 de l'Arxiu Episcopal de Vic (l'Astrologia de Vic) és un exemple de tractat miscel·lani medieval d'astrologia llega en català, que tracta tant l'onomatomàntica (càlculs numèrics per determinar el signe d'un nadó), com la fisiognomonia i dels dotze signes del zodíac.
A partir de la presentació d'aquest i altres documents d'astrologia traduïts al català durant l'Edat Mitjana, Loinaz va reivindicar l'interès d'aquest tema i la necessitat que des de l'àmbit de la Filologia es contribueixi a l'estudi d'aspectes com la circulació dels manuscrits, els trets lingüístics, la tipologia, la cronologia i les fonts.
Gemma Pellissa Prades
RSS Feed
