L’avaluació de revistes en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials

Exemple de mapa de citacions de l’article COWDREY, H.E.J. “Pope Urban II’s preaching of the First Crusade”, History, 184 (1970), pp. 177-188.

---

Com es valora la importància d’una revista científica on publicar? I la rellevància d’un determinat article, o d’un autor? Aquest dimarts passat, alguns membres i coneguts d'ARDIT vam assistir a una sessió formativa sobre l’avaluació i indexació de revistes científiques impartida a les aules del CRAI de la Facultat de Geografia i Història de la UB. La sessió estava encarada, principalment, a proporcionar-nos les eines necessàries per navegar pels diversos índexs de qualificació de revistes d’humanitats i ciències socials, tant d'àmbit internacional (per exemple, el Journal Citation Reports) com estatal (el DICE, entre d'altres) o català (gestionat per l’AQU). Tot i així, abans d'aprendre a utilitzar-los, una breu introducció ens va servir per introduir-nos en el significat de termes sovint tan utilitzats com factor d'impacte (que mesura la repercussió d’un article o una revista segons el nombre de vegades que ha estat citat un article en altres articles per un període de dos anys), índex d'immediatesa (que mesura la rapidesa i freqüència amb què se citen els articles d’una determinada revista), o altres més desconeguts com els quartils (que avaluen la importància d’una revista en relació a les altres revistes del seu mateix àmbit) o l'índex h de Hirsch (que posa en relació el nombre de publicacions d’un autor amb el nombre de cites que se n’han fet). 

Tots aquests conceptes (que trobareu més desenvolupats aquí) són els que entren en joc a l’hora de valorar la producció dels investigadors, així com la rellevància de les revistes científiques. Són les variables que utilitzen els índexs avaluadors, cadascun prioritzant-les d’una manera diferent, per ajustar-se al màxim en la valoració de l’excel·lència de les publicacions periòdiques. Partint del Recercador de publicacions de la UB, un buscador dins d’altres buscadors que serveix per consultar a múltiples bases de dades des d’una mateixa interfície, vam fer pràctiques de cerca de revistes i articles a una bona colla d'avaluadors (en teniu moltíssims de llistats aquí), alguns dels quals permetien (com l’ISI Web of Knowledge), posar un article en relació a altres articles que hagués citat o que l’haguessin citat, esdevenint una eina bibliogràfica molt útil (cliqueu sobre el gràfic adjunt per veure un exemple de mapa de citacions). Una de les conclusions bàsiques d'aquesta petita recerca va ser, sobretot, la dificultat que tenien revistes d'abast local i d’altres llengües que no fossin l'anglès per a ser considerades dins d'aquests cànons.

En definitiva, la sessió ens va permetre a molts entrar en el desconegut territori de les bases de dades d’indexació de revistes científiques i les variables a partir de les quals es configuren. Una informació especialment útil no només per a les recerques bibliogràfiques, sinó també per aprendre a valorar bé les possibilitats de publicació que els joves investigadors puguem tenir.

Laia Sallés