Molt sovint, quan pensem en conflictivitat pagesa a l’Edat Mitjana, només ens fixem en aquella que la noblesa feudal exerceix sobre aquest col·lectiu. Venen al cap els mítics greuges estudiats els anys 80 per Thomas Bisson, en què pagesos de diverses parts de l’actual Catalunya relaten amb exactitud les violències perpetrades per senyors feudals. Un exemple en són les queixes dels habitants de Font-rubí (Alt Penedès) contra Ramon Berenguer IV (1139-1162). En el document que les recull els pagesos narren tots els maltractaments soferts per part d’alguns dels vicaris de la zona: des de la crema de cases fins al robatori de porcs, pernils, gallines i formatges, passant per una denúncia contra Pere dels Arcs on se l’acusa, entre molts altres coses, de “ligà-nos per goles et pelà-nos ipsas barbes”.
En aquest post, però, volem fer referència a la conflictivitat viscuda dins de la pròpia comunitat pagesa. Fins fa algunes dècades, la majoria de medievalistes tendien a tractar els pagesos de manera uniforme, prestant poca atenció tant a la seva diferenciació social com a les conflictivitats existents dins les seves col·lectivitats.
La convivència genera fraternitats i ajudes mútues, i també, com no pot ser d’altra manera, disputes, i en segons quins moments alts nivells de conflictivitat. Una font molt útil per introduir-se dins les comunitats medievals són els Llibres de Cort. En ells, es compilen tots els actes i procediments, judicials o no, dels òrgans de la justícia senyorial -batlles, jurats i saigs-. Al llegir-los ens podem fer a la idea d’una part important del dia a dia de les senyories.
Un exemple: situem-nos de nou al terme del Castell de Font-rubí (Alt Penedès) uns dos-cents cinquanta anys més tard. El Llibre de Cort d’aquesta senyoria, que recull els anys que van des del 1410 al 1411, és farcit de disputes veïnals. I com que es tracta d’una senyoria eminentment rural és ple d’exemples de conflictivitat entre pagesos, que és just el que ens interessa relatar.Setmana rere setmana, normalment sempre en diumenge, l’escrivà de la senyoria apunta els diversos actes judicials que hi tenen lloc. El fet que els actes es compilin en diumenge ja dóna, d’entrada, una informació interessant. Diumenge és el dia en que els habitants del terme s’apleguen junts a l’església i, per tant, és el dia per resoldre i respondre davant les autoritats.
Els conflictes entre pagesos més comuns fan referència a dues problemàtiques força actuals. Per una banda cal esmentar les disputes sobre la propietat. Aquest és el cas de “Miquel Fígols, del loch de Sant Vicens del Morrocurt, de una part, e en Pere Domenge, del dit loch, d’altre part, per raó de un pati lo qual es davant lo alberch del dit Pere Domenge. Lo qual lo dit Miquel Fígols afirma e diu que es seu”. Per altra banda, cal situar els problemes de deutes. Aquests poden ser entre els mateixos pagesos, com per exemple el deute que té Guillem Gili amb Pere Torrents a raó de “ la entrada que li embigà II dies, a raó de tres sous VI diners per jorn. Item d’altra part de II sous per I jornal que li ajudà la filla del dit Pere a plantar safra. Item d’altra part per XVIII diners per carn que li ha venuda. Item de altra part de III sous per III somades de fems que es pres del cortal del dit Pere”. O bé deutes contrets amb algun professional, com és el cas de Tomàs Mas: “lo dit saig a instancia de Joan Crebeny, notari del dit Castell, per raó d’escriptures que ha fetes per en Tomàs Mas, penyora al dit Tomàs Mas I quartera d’ordi, tro basta al deute”.
Però no tot és conflictivitat, sinó que, pel que sembla, diumenge és també el dia més idoni per anunciar, a través d’una crida pública, allò que la comunitat ha de saber. Com per exemple la crida que el saig del castell, Berenguer Santaló, fa el dia 21 de desembre de 1410 en què es prohibeix “que ninguna persona de qualsevulla condició o estament sia, no gos metre bestiar gros ne menut en ningun lloc que sia plantat ne acostumat de llaurar sots pena de XX sous”
Tots els que ens dediquem a aproximar-nos al passat i utilitzem, per fer-ho, els recursos més adequats -fonts arxivístiques, literàries, restes materials o manifestacions artístiques- ens sentim, en algunes ocasions, plenament traslladats a allò que estudiem. Això no succeeix cada dia, sinó que passa en comptades ocasions, quan la riquesa de la font és tan gran que ens introdueix plenament en el tema de recerca. Els llibres de cort que, d’entrada, poden semblar una font feixuga i carregosa, ens aproximen, a través de la seva multitud de detalls, a una de les vessants més humanes de la quotidianitat en una comunitat: la dels conflictes entre els seus membres.
Ivo Elies Oliveras
En aquest post, però, volem fer referència a la conflictivitat viscuda dins de la pròpia comunitat pagesa. Fins fa algunes dècades, la majoria de medievalistes tendien a tractar els pagesos de manera uniforme, prestant poca atenció tant a la seva diferenciació social com a les conflictivitats existents dins les seves col·lectivitats.
La convivència genera fraternitats i ajudes mútues, i també, com no pot ser d’altra manera, disputes, i en segons quins moments alts nivells de conflictivitat. Una font molt útil per introduir-se dins les comunitats medievals són els Llibres de Cort. En ells, es compilen tots els actes i procediments, judicials o no, dels òrgans de la justícia senyorial -batlles, jurats i saigs-. Al llegir-los ens podem fer a la idea d’una part important del dia a dia de les senyories.
Un exemple: situem-nos de nou al terme del Castell de Font-rubí (Alt Penedès) uns dos-cents cinquanta anys més tard. El Llibre de Cort d’aquesta senyoria, que recull els anys que van des del 1410 al 1411, és farcit de disputes veïnals. I com que es tracta d’una senyoria eminentment rural és ple d’exemples de conflictivitat entre pagesos, que és just el que ens interessa relatar.Setmana rere setmana, normalment sempre en diumenge, l’escrivà de la senyoria apunta els diversos actes judicials que hi tenen lloc. El fet que els actes es compilin en diumenge ja dóna, d’entrada, una informació interessant. Diumenge és el dia en que els habitants del terme s’apleguen junts a l’església i, per tant, és el dia per resoldre i respondre davant les autoritats.
Els conflictes entre pagesos més comuns fan referència a dues problemàtiques força actuals. Per una banda cal esmentar les disputes sobre la propietat. Aquest és el cas de “Miquel Fígols, del loch de Sant Vicens del Morrocurt, de una part, e en Pere Domenge, del dit loch, d’altre part, per raó de un pati lo qual es davant lo alberch del dit Pere Domenge. Lo qual lo dit Miquel Fígols afirma e diu que es seu”. Per altra banda, cal situar els problemes de deutes. Aquests poden ser entre els mateixos pagesos, com per exemple el deute que té Guillem Gili amb Pere Torrents a raó de “ la entrada que li embigà II dies, a raó de tres sous VI diners per jorn. Item d’altra part de II sous per I jornal que li ajudà la filla del dit Pere a plantar safra. Item d’altra part per XVIII diners per carn que li ha venuda. Item de altra part de III sous per III somades de fems que es pres del cortal del dit Pere”. O bé deutes contrets amb algun professional, com és el cas de Tomàs Mas: “lo dit saig a instancia de Joan Crebeny, notari del dit Castell, per raó d’escriptures que ha fetes per en Tomàs Mas, penyora al dit Tomàs Mas I quartera d’ordi, tro basta al deute”.
Però no tot és conflictivitat, sinó que, pel que sembla, diumenge és també el dia més idoni per anunciar, a través d’una crida pública, allò que la comunitat ha de saber. Com per exemple la crida que el saig del castell, Berenguer Santaló, fa el dia 21 de desembre de 1410 en què es prohibeix “que ninguna persona de qualsevulla condició o estament sia, no gos metre bestiar gros ne menut en ningun lloc que sia plantat ne acostumat de llaurar sots pena de XX sous”
Tots els que ens dediquem a aproximar-nos al passat i utilitzem, per fer-ho, els recursos més adequats -fonts arxivístiques, literàries, restes materials o manifestacions artístiques- ens sentim, en algunes ocasions, plenament traslladats a allò que estudiem. Això no succeeix cada dia, sinó que passa en comptades ocasions, quan la riquesa de la font és tan gran que ens introdueix plenament en el tema de recerca. Els llibres de cort que, d’entrada, poden semblar una font feixuga i carregosa, ens aproximen, a través de la seva multitud de detalls, a una de les vessants més humanes de la quotidianitat en una comunitat: la dels conflictes entre els seus membres.
Ivo Elies Oliveras
RSS Feed
