El dia 11 de juny a la llibreria La Central ha tingut lloc la presentació creuada dels tres darrers títols de la Col·lecció Blaquerna: Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran de Miriam Cabré (del qual us vam parlar en motiu de les últimes jornades de l'Aula Lul·liana), El diàleg en Ramon Llull: l'expressió literària com a estratègia apologètica de Roger Friedlein i L'Art i la lògica de Ramon Llull: manual d'ús d'Anthony Bonner.
Albert Soler, codirector de la col·lecció, ha moderat una sessió en què els tres autors s'han presentat entre ells. La primera intervenció ha estat a càrrec d'Anthony Bonner, lul·lista eminent, que ha glossat l'obra de Miriam Cabré i n'ha valorat les aportacions en l'àmbit de la poesia trobadoresca i en l'estudi de la figura de Cerverí de Girona des de Martí de Riquer (1948). A més, Bonner ha assenyalat les possibilitats que l'anàlisi de l'obra del trobador i del context històric en què visqué ofereixen per a l'estudiós de Ramon Llull.
A grans trets, n'ha destacat els següents aspectes: a) ambdós autors construeixen un personatge literari per dotar el text d'autoritat a través d'un conjunt de llocs comuns de la confessió biogràfica, de manera que Cerverí prestigia els seus consells morals i polítics i Llull s'erigeix com a autoritat espiritual; b) la importància del saber vernacle en Cerverí és aplicable a Llull; c) a la segona meitat del s. XIII, context en què se situen la producció de Guillem de Cervera i la formació de Llull, els centres de mecenatge es desplacen fora del Llenguadoc (a Itàlia, a Catalunya i fins i tot a la Castella d'Alfons el Savi). Malgrat tot, no s'hauria de considerar una època de decadència, sinó de creació d'una consciència d'herència occitana; d) Cerverí pertany a l'ambient de la cort reial catalana, com Bernat Desclot, Arnau de Vilanova i el propi Llull, tot i que l'àmbit d'acció del beat és més vast (la cort catalana, però també la de Mallorca, la francesa, la napolitana, la pontifical i fins i tot s'hi podria incloure el món universitari parisenc); e) el multilingüisme com a context sociolingüístic de finals del XIII desmunta la imatge d'una societat monolingüe o bilingüe; f) la poesia àulica fa sentit en unes corts preocupades per la cerca de prestigi; e) la utilització de la pastorel·la, l'al·legoria i la faula en Cerverí (La faula del rossinyol) obre el territori dels exemples lul·lians. Però malgrat tots els punts de contacte que es puguin establir entre els dos autors, Bonner no s'ha estat d'apuntar que Ramon Llull i Cerverí de Girona també usen eines idèntiques amb finalitats diferents. De fet, l'estudi d'aquests recursos i formes intel·lectuals i literàries ajuda a desdibuixar la imatge de Llull com un personatge apartat del món i de la realitat en què viu.
Al torn de resposta, Miriam Cabré ha reivindicat la necessitat d'aprofundir en la recerca de les relacions de contacte entre els dos personatges, malgrat que es tracta d'un projecte molt ambiciós a causa de la immensa producció dels autors i ha manifestat la pròpia voluntat d'ajudar a entendre Cerverí amb la publicació del volum. Al seu torn, ha presentat el llibre de Roger Friedlein, Premi Crítica «Serra d'Or». A causa de la dificultat d'accedir al pensament i a la producció lul·lians, Cabré ha valorat que Friedlein s'acosti a l'estudi de Llull des de dos punts de vista diferents, el del lul·lista i el de l'estudiós de la literatura. Friedlein replanteja l'anàlisi del gènere del diàleg a l'Edat Mitjana, poc estudiat, de manera que va més enllà de l'interès de l'obra de Llull i proposa una nova delimitació del gènere per tal d'identificar els models de Ramon i explicar com els manipula segons l'Art i l'objectiu d'arribar a la veritat i de convertir els infidels a través del diàleg. A través de l'anàlisi de Llull inserit en un context històric emergeix precisament l'estudi d'aquesta època.
En acabar la intervenció de Cabré, Friedlein ha explicat el recorregut del seu volum, des de la publicació en alemany fins a la traducció catalana, i ha insistit en la idea d'un Llull integrat dins de la tradició, que no crea el diàleg del no-res, sinó que dóna continuïtat a un llegat que prové de l'Antiguitat, que perdura a l'Edat Mitjana i arriba al Renaixement i al Barroc. En la redescoberta del diàleg com a tema de recerca literària, Friedlein argumenta que cal reconèixer el pes que té Llull en aquesta tradició. A més, el diàleg és un dels àmbits en què més destaca la producció eminentment literària de Llull. L'estudiós clou l'acte amb la presentació de L'Art i la lògica de Ramon Llull de Bonner, on l'autor exposa l'Art (un sistema de pensament universalista inventat per Llull perquè fos aplicable a les altres disciplines), però també la recepció del lul·lisme a Europa durant l'Edat Mitjana i les èpoques posteriors. Així, Bonner no explica l'Art només en un període històric determinat (de fet el lul·lisme normalment es basa en un moment de l'Art, l'Ars generalis ultima), sinó les tres etapes: quaternària, ternària i postartística, categories establertes per Frances Yates i estudiades posteriorment per Bonner.
Friedlein ha optat per resseguir les tres etapes de l'Art a través d'una idea senzilla que singularitzi cadascuna d'aquestes fases. A l'etapa quaternària les figures gràfiques creades per Llull, en general encara no presenten un funcionament giratori, de manera que un dels termes de l'Art es combina de manera fixa amb un altre terme, fet que Bonner explica des de la perspectiva matemàtica. En aquesta fase hi apareixen les "cambres", uns quadres que contenen els termes de l'Art lul·liana combinats. Però aquest sistema resultava massa complicat per als universitaris, de manera que després del poc èxit que Llull havia obtingut en l'exposició del seu mètode a París, el simplifica. Es tracta de la fase ternària, en què el beat redueix el material que hom s'havia d'aprendre per dominar l'Art. Desapareixen les estructures de quatre (en què algunes sèries de principis es presentaven com a múltiples de quatre) i s'hi introdueixen formulacions completes de proposicions que ajuden a respondre la qüestió tractada, sense cambres. A l'últim, a l'etapa postartística, Llull abandona el que havia fet abans per acostar-se als mètodes universitaris contemporanis. Se centra en la lògica i en la demostració, de manera que l'exemplarisme analògic de les primeres fases es va deixant de banda, al mateix temps que l'anomenada «literatura lul·liana». Bonner detalla el funcionament de les tres etapes i explica com funciona l'Art. El manual és una gramàtica sobre el sistema de producció de discurs de Llull i l'evolució que experimenta.
El cercle es tanca amb la resposta d'Anthony Bonner, que argumenta que tot i que només l'Art ternària formi part de la tradició lul·lista posterior hi ha gairebé tants manuscrits de la primera etapa com de la segona, malgrat la complexitat que presenta la còpia. Albert Soler torna a prendre la paraula per justificar l'atractiu de les obres presentades tant per als lul·listes i investigadors de la literatura com per a tot aquell que estigui interessat a conèixer un context literari o històric com és el de la segona meitat del s. XIII, atesa la voluntat didàctica dels autors dels volums.
Gemma Pellissa Prades
Albert Soler, codirector de la col·lecció, ha moderat una sessió en què els tres autors s'han presentat entre ells. La primera intervenció ha estat a càrrec d'Anthony Bonner, lul·lista eminent, que ha glossat l'obra de Miriam Cabré i n'ha valorat les aportacions en l'àmbit de la poesia trobadoresca i en l'estudi de la figura de Cerverí de Girona des de Martí de Riquer (1948). A més, Bonner ha assenyalat les possibilitats que l'anàlisi de l'obra del trobador i del context històric en què visqué ofereixen per a l'estudiós de Ramon Llull.
A grans trets, n'ha destacat els següents aspectes: a) ambdós autors construeixen un personatge literari per dotar el text d'autoritat a través d'un conjunt de llocs comuns de la confessió biogràfica, de manera que Cerverí prestigia els seus consells morals i polítics i Llull s'erigeix com a autoritat espiritual; b) la importància del saber vernacle en Cerverí és aplicable a Llull; c) a la segona meitat del s. XIII, context en què se situen la producció de Guillem de Cervera i la formació de Llull, els centres de mecenatge es desplacen fora del Llenguadoc (a Itàlia, a Catalunya i fins i tot a la Castella d'Alfons el Savi). Malgrat tot, no s'hauria de considerar una època de decadència, sinó de creació d'una consciència d'herència occitana; d) Cerverí pertany a l'ambient de la cort reial catalana, com Bernat Desclot, Arnau de Vilanova i el propi Llull, tot i que l'àmbit d'acció del beat és més vast (la cort catalana, però també la de Mallorca, la francesa, la napolitana, la pontifical i fins i tot s'hi podria incloure el món universitari parisenc); e) el multilingüisme com a context sociolingüístic de finals del XIII desmunta la imatge d'una societat monolingüe o bilingüe; f) la poesia àulica fa sentit en unes corts preocupades per la cerca de prestigi; e) la utilització de la pastorel·la, l'al·legoria i la faula en Cerverí (La faula del rossinyol) obre el territori dels exemples lul·lians. Però malgrat tots els punts de contacte que es puguin establir entre els dos autors, Bonner no s'ha estat d'apuntar que Ramon Llull i Cerverí de Girona també usen eines idèntiques amb finalitats diferents. De fet, l'estudi d'aquests recursos i formes intel·lectuals i literàries ajuda a desdibuixar la imatge de Llull com un personatge apartat del món i de la realitat en què viu.
Al torn de resposta, Miriam Cabré ha reivindicat la necessitat d'aprofundir en la recerca de les relacions de contacte entre els dos personatges, malgrat que es tracta d'un projecte molt ambiciós a causa de la immensa producció dels autors i ha manifestat la pròpia voluntat d'ajudar a entendre Cerverí amb la publicació del volum. Al seu torn, ha presentat el llibre de Roger Friedlein, Premi Crítica «Serra d'Or». A causa de la dificultat d'accedir al pensament i a la producció lul·lians, Cabré ha valorat que Friedlein s'acosti a l'estudi de Llull des de dos punts de vista diferents, el del lul·lista i el de l'estudiós de la literatura. Friedlein replanteja l'anàlisi del gènere del diàleg a l'Edat Mitjana, poc estudiat, de manera que va més enllà de l'interès de l'obra de Llull i proposa una nova delimitació del gènere per tal d'identificar els models de Ramon i explicar com els manipula segons l'Art i l'objectiu d'arribar a la veritat i de convertir els infidels a través del diàleg. A través de l'anàlisi de Llull inserit en un context històric emergeix precisament l'estudi d'aquesta època.
En acabar la intervenció de Cabré, Friedlein ha explicat el recorregut del seu volum, des de la publicació en alemany fins a la traducció catalana, i ha insistit en la idea d'un Llull integrat dins de la tradició, que no crea el diàleg del no-res, sinó que dóna continuïtat a un llegat que prové de l'Antiguitat, que perdura a l'Edat Mitjana i arriba al Renaixement i al Barroc. En la redescoberta del diàleg com a tema de recerca literària, Friedlein argumenta que cal reconèixer el pes que té Llull en aquesta tradició. A més, el diàleg és un dels àmbits en què més destaca la producció eminentment literària de Llull. L'estudiós clou l'acte amb la presentació de L'Art i la lògica de Ramon Llull de Bonner, on l'autor exposa l'Art (un sistema de pensament universalista inventat per Llull perquè fos aplicable a les altres disciplines), però també la recepció del lul·lisme a Europa durant l'Edat Mitjana i les èpoques posteriors. Així, Bonner no explica l'Art només en un període històric determinat (de fet el lul·lisme normalment es basa en un moment de l'Art, l'Ars generalis ultima), sinó les tres etapes: quaternària, ternària i postartística, categories establertes per Frances Yates i estudiades posteriorment per Bonner.
Friedlein ha optat per resseguir les tres etapes de l'Art a través d'una idea senzilla que singularitzi cadascuna d'aquestes fases. A l'etapa quaternària les figures gràfiques creades per Llull, en general encara no presenten un funcionament giratori, de manera que un dels termes de l'Art es combina de manera fixa amb un altre terme, fet que Bonner explica des de la perspectiva matemàtica. En aquesta fase hi apareixen les "cambres", uns quadres que contenen els termes de l'Art lul·liana combinats. Però aquest sistema resultava massa complicat per als universitaris, de manera que després del poc èxit que Llull havia obtingut en l'exposició del seu mètode a París, el simplifica. Es tracta de la fase ternària, en què el beat redueix el material que hom s'havia d'aprendre per dominar l'Art. Desapareixen les estructures de quatre (en què algunes sèries de principis es presentaven com a múltiples de quatre) i s'hi introdueixen formulacions completes de proposicions que ajuden a respondre la qüestió tractada, sense cambres. A l'últim, a l'etapa postartística, Llull abandona el que havia fet abans per acostar-se als mètodes universitaris contemporanis. Se centra en la lògica i en la demostració, de manera que l'exemplarisme analògic de les primeres fases es va deixant de banda, al mateix temps que l'anomenada «literatura lul·liana». Bonner detalla el funcionament de les tres etapes i explica com funciona l'Art. El manual és una gramàtica sobre el sistema de producció de discurs de Llull i l'evolució que experimenta.
El cercle es tanca amb la resposta d'Anthony Bonner, que argumenta que tot i que només l'Art ternària formi part de la tradició lul·lista posterior hi ha gairebé tants manuscrits de la primera etapa com de la segona, malgrat la complexitat que presenta la còpia. Albert Soler torna a prendre la paraula per justificar l'atractiu de les obres presentades tant per als lul·listes i investigadors de la literatura com per a tot aquell que estigui interessat a conèixer un context literari o històric com és el de la segona meitat del s. XIII, atesa la voluntat didàctica dels autors dels volums.
Gemma Pellissa Prades
RSS Feed
