ARDIT Cultures Medievals
  • Inici
  • Què és ARDIT?
    • Socis
    • Junta directiva
    • Contacteu amb nosaltres
  • MOOC
  • Notícies
  • Seminaris en Tàndem
    • Seminaris en Tàndem 2012-2013
  • ARDIT Formació
    • Instrumenta Mediaevalia
  • Seminaris d'Estudis Doctorals
    • Seminaris d'Estudis Doctorals 2012-2013
  • Congrés ARDIT
    • Congrés ARDIT 2012
  • Arxiu

Reginalitat a la Corona d'Aragó: bases de poder i xarxes d'influència

6/28/2012

1 Comment

 
Imagen
Aquest dimecres es va portar a terme a la Facultat de Geografia i Història de la UB l’última sessió del cicle IRCVM Internacional d’aquest curs, que va presentar la doctora Núria Silleras-Fernández, professora de la University of Colorado, Boulder, i associada a l’IRCVM. La sessió girava entorn de la reginalitat a la Corona d’Aragó, és a dir, de l’estudi dels conceptes de poder, autoritat i influència en les reines de la corona catalanoaragonesa, partint especialment de l’estudi de la documentació conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). A la introducció, la Dra. Silleras-Fernández va aclarir les diverses tipologies de reines: és essencial la distinció entre la reina per dret propi, feta successora per l’anterior detentor del poder reial, o la reina consort, esposa del monarca; a aquestes dues categories s’hi poden sumar les de reina mare, reina regent o reina vídua, i, més important per al cas catalanoaragonès, reina lloctinent. Igualment, es va posar èmfasi en què el poder de la reina tenia com a bases el que establia la llei de cada regne, les circumstàncies o particularitats del moment històric i l’interès i capacitat de la pròpia reina per establir xarxes d’influència. El conjunt de la conferència, de fet, ajudava a entendre per mitjà de diversos exemples de reines de la Corona d’Aragó com aquests factors s’interrelacionaven i esdevenien determinants per al rol que acabaven jugant les reines a nivell polític.

Així, després d’aclarir breument que la llei sàlica és sempre fruit d’una conjuntura puntual que s’acaba fent permanent en la legislació (per això és present a França des de la fi de la dinastia capeta, i també a la Corona d’Aragó; en canvi, no arribà a Espanya fins al desembarcament borbó, ja que Las siete partidas preveien l’heretatge per part de dones, per legitimar les filles del rei Alfons X), una primera secció de la conferència va tractar sobre les expectatives posades sobre la reina, és a dir, l’ideal al qual s’havia d’adequar, del qual en sobresurt la maternitat, especialment d’un fill mascle que garanteixi la successió. També, però, la reina era una figura essencial per a la legitimació moral i simbòlica de la monarquia, que s’havia d’expressar a través de la pietat, la demostració de virtut i el cerimonial cortesà. Encara que Pere Llombard o Francesc Eiximenis teoritzen sobre les qualitats d’una reina, qui ho sintetitza en menys paraules és Alfons X:

“E porende deue el Rey catar, que aquella con quien casasse, aya en si quatro cosas. La primera, que venga de buen linage. La segunda, que sea fermosa. La tercera, que sea bien acostumbrada. La quarta, que sea rica.” (Segunda partida, título VI, ley I: “Quales cosas deue el Rey catar en su casamiento”)

El que s’espera d’una reina també queda establert en la utilització, per part de les fonts, de diversos models de reginalitat: són especialment models bíblics, com la reina Ester de l’Antic Testament, o la Mare de Déu, però també models històrics, com Sanxa de Mallorca, esposa del rei Robert I de Nàpols, o mitològics i literaris. Establerts els models, cal confrontar-los amb la pràctica real de la reginalitat, que molt sovint depèn de l’existència d’una base econòmica que permeti l’extensió del patronatge de la reina, és a dir, la construcció de xarxes d’influència dins dels mecanismes de la política, de la cort, de la família o de l’Església. La realitat històrica mostra exemples concrets de reines que influencien de forma determinant tant el rei com els seus súbdits (per exemple, Violant de Bar, muller de Joan I el Caçador), o, pel que fa a la corona catalanoaragonesa, revela la rellevant posició de moltes reines en el càrrec de lloctinent, essencial per la dispersió del territori a governar.

Tal com va concloure Silleras-Fernández, tanmateix, el paper atorgat a la reina segueix depenent de la voluntat del rei –tal com es fa evident en el ritual de coronació– i, en última instància, de la submissió d’aquest a les regles del pactisme, com demostra el fracàs en la coronació i ennobliment de Sibil·la de Fortià, quarta dona de Pere III el Cerimoniós, que malgrat tenir el suport del seu marit no es pogué consolidar en les xarxes de poder de la reialesa i l’alta noblesa catalanoaragoneses (la seva coronació es representa a la imatge adjunta). Per últim, són d’agrair les línies de recerca esbossades per la conferenciant, que va fer un èmfasi especial en les particularitats històriques que mereixerien un aprofundiment acadèmic, o en la documentació que resta pendent d’investigar a l’ACA, per tal d’animar a la recerca en aquest camp als estudiants predoctorals.

Laia Sallés

1 Comment
Rígel link
6/28/2012 02:12:37 am

Realment una conferència molt molt interessant, i una ressenya a l'alçada. Donen moltes ganes de dedicar una tesi a algunes de les qüestions que es van plantejar... Llàstima no tenir més temps!

Reply



Leave a Reply.

    ARDIT

    __We're an association of graduate students devoted to the medieval world from an interdisciplinary perspective.

      Volem saber la teva opinió

    Submit

    Arxiu ARDIT

    August 2014
    July 2014
    October 2013
    September 2013
    April 2013
    January 2013
    December 2012
    November 2012
    October 2012
    July 2012
    June 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012

    Categories

    All
    Ardit
    ARDIT Event
    ARDIT-event
    ARDIT Formació
    Arxivística
    Conferències
    Congressos
    Cursos
    Divulgació
    Economia
    Eines Auxiliars
    Espiritualitat
    Filologia
    Filosofia
    Història
    Història De Les Dones

    Amics ARDIT

    • Informal Iberian and Italian Medieval Seminar ( I3MS )
    • Narpan. Espai de Literatura i Cultura Medieval
    • Porticvm. Revista d'Estudis Medievals
    • Llull DB. Base de Dades Ramon Llull
    • Grup Harca. Grup de investigació i reflexió sobre la història medieval
    • Textos Medievals Catalans
    • Bloc de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història
    • Asociación TALES Hª de la Filosofía
    • AJHIS (Asociación de Jóvenes Historiadores de la Universidad de Salamanca)

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.