ARDIT Cultures Medievals
  • Inici
  • Què és ARDIT?
    • Socis
    • Junta directiva
    • Contacteu amb nosaltres
  • MOOC
  • Notícies
  • Seminaris en Tàndem
    • Seminaris en Tàndem 2012-2013
  • ARDIT Formació
    • Instrumenta Mediaevalia
  • Seminaris d'Estudis Doctorals
    • Seminaris d'Estudis Doctorals 2012-2013
  • Congrés ARDIT
    • Congrés ARDIT 2012
  • Arxiu

VI Jornades Acadèmiques Interdisciplinàries de l'Aula Lul·liana de Barcelona. Primer dia.

5/14/2012

0 Comments

 
L'Aula Lul·liana de Barcelona (http://aulalulbcn.narpan.net/) és un exemple dels bons resultats que es poden obtenir amb la interdisciplinarietat, tant pel que fa a la investigació com a la transmissió del coneixement. Formen part de l'Aula Lul·liana la Facultat de Teologia de Catalunya, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i, des d'enguany, l'Archivium Lullianum de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes institucions es dediquen a l'estudi de la figura, obra i el pensament de Ramon Llull i organitzen cada any unes jornades sobre l'autor.
    Els dies 11 i 12 de maig de 2012 es va dur a terme la sisena edició de les jornades, que es van desenvolupar al voltant de dos eixos principals: l'ús de les formes poètiques per part de Llull i la relació del beat amb la didàctica i l'islam. A la presentació, a càrrec del vicedegà de la Facultat de Teologia i d'Albert Soler, president de torn de l'Aula, es va anunciar que l'any 2016 se celebraria el setè centenari de la mort de Ramon Llull i que s'organitzaria un congrés internacional amb simposis en diverses ciutats d'Europa.

    Òscar de la Cruz (Archivium Lullianum, Universitat Autònoma de Barcelona) va tractar els dos temes de les jornades d'enguany en una poència titulada Notes sobre el context i la finalitat dels Cent noms de Déu de Ramon Llull, una obra poètica que no només té com a referent immediat els 99 noms de Déu de l'islam (que Llull adapta a la fe cristiana i fins i tot hi afegeix nous noms que considera més adequats per a Déu, com ara “Jesús”), sinó que podria utilitzar una forma poètica que no respon als paràmetres rítmics de la poesia romànica perquè s'hauria de recitar segons les cadències psalmòdiques o cantades de l'Alcorà en la cerimònia religiosa. L'autor dels Cent noms de Déu vol superar la tradició alcorànica, en la qual només es poden saber 99 dels 100 noms de Déu, perquè només Déu els sap tots. Llull, en canvi, compon un llibre en què ell, l'autor, n'hi escriu 100, de manera que provaria que el plantejament islàmic és erroni. A més, insisteix en el fet que la matèria del seu llibre és millor que la de l'Alcorà, perquè conté noms més propis de Déu. Per tant, si Llull és capaç d'escriure una obra d'aquestes característiques la sacralitat de l'Alcorà, considerat tan bell que només pot ser obra de la mà de Déu, quedaria en entredit. Així, als Cent noms de Déu, Llull no només recorre a llibres i a la tradició islàmica per documentar-se, com ocorre al Llibre del gentil i dels tres savis, sinó que utilitza els mateixos recursos que les fonts àrabs per defensar la fe cristiana. Al torn de preguntes hi va haver moltes intervencions, entre les quals la de Lola Badia, que va reiterar la necessitat de tenir en compte l'estudi de formes poètiques diferents de la tradició romànica a l'hora d'analitzar determinades obres de Llull que s'escapen d'aquesta mètrica, com ocorre a la Medicina de pecat o al Llibre d'Amic e Amat.

    Després de la pausa-cafè, Maria Isabel Ripoll (Càtedra Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears) va presentar una comunicació sobre El Llibre d'intenció de Ramon Llull: un manual d'iniciació cristiana per als laics. L'autor el va dedicar a son fill, per tant, el públic potencial de l'obra són els laics cristians que coneixen la doctrina, però que no saben la intenció per a la qual han estat creats. Llull hi desenvolupa la teoria sobre la doble intencionalitat que ja s'apuntava al Llibre de contemplació. La primera intenció ha de ser estimar i servir Déu i la segona, rebre els béns dels quals hom és mereixedor. El problema sorgeix quan es produeix un desordre de les intencions, és a dir, quan es posa la primera al lloc de la segona i viceversa. Per això Llull n'explica la jerarquia i com el pecador n'ha de revertir l'ordre. Els beneficis mai no s'han de situar al lloc de la primera intenció del homes, el beat ho exemplifica a partir del comportament de persones pertayents a diferents oficis, fins i tot clergues, que no ho respecten, de manera que això té conseqüènces negatives en la societat, que considera que es troba en crisi (“molt home, fill, ha bona intenció en desijar esser prelat, la qual temptació li fa amb les riqueses e los honraments qui a prelat se covenen”). La reforma que planteja al Blaquerna, doncs, seria possible si es restablís l'ordre de les dos intencions. A continuació, Ripoll va situar la redacció del Llibre d'intenció en una etapa primerenca de la producció lul·liana, que correspondria a la primera fase de l'Etapa Quaternària i en va exposar la transmissió i les edicions. Es tracta d'una obra que fou molt difosa entre clergues i mercaders de Barcelona i Mallorca i que fins i tot es coneixia a Castella. Per acabar, Ripoll reivindicà la possibilitat de llegir aquesta obra en clau actual i aplicar-la a polítics, monarques i altres ciutadans que tinguin com a finalitat de l'exercici de la seua professió l'enriquiment i perverteixen, d'aquesta manera, l'ordre de les intencions.

    La sessió del primer dia es va cloure amb la commemoració dels deu anys de la Llull DB (http://orbita.bib.ub.edu/ramon/index.asp) a la xarxa. Anthony Bonner, director i fundador de la base de dades i Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) n'explicaren les diferents etapes per aconseguir una eina de treball i font d'informació avui dia imprescindible per a tot lul·lista. Si no la coneixeu, val la pena visitar-la!


Gemma Pellissa Prades  

0 Comments



Leave a Reply.

    ARDIT

    __We're an association of graduate students devoted to the medieval world from an interdisciplinary perspective.

      Volem saber la teva opinió

    Submit

    Arxiu ARDIT

    August 2014
    July 2014
    October 2013
    September 2013
    April 2013
    January 2013
    December 2012
    November 2012
    October 2012
    July 2012
    June 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012

    Categories

    All
    Ardit
    ARDIT Event
    ARDIT-event
    ARDIT Formació
    Arxivística
    Conferències
    Congressos
    Cursos
    Divulgació
    Economia
    Eines Auxiliars
    Espiritualitat
    Filologia
    Filosofia
    Història
    Història De Les Dones

    Amics ARDIT

    • Informal Iberian and Italian Medieval Seminar ( I3MS )
    • Narpan. Espai de Literatura i Cultura Medieval
    • Porticvm. Revista d'Estudis Medievals
    • Llull DB. Base de Dades Ramon Llull
    • Grup Harca. Grup de investigació i reflexió sobre la història medieval
    • Textos Medievals Catalans
    • Bloc de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història
    • Asociación TALES Hª de la Filosofía
    • AJHIS (Asociación de Jóvenes Historiadores de la Universidad de Salamanca)

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.