El segon dia de les Jornades es va celebrar a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Armand Puig (Facultat de Teologia de Catalunya) en va obrir la sessió i acte seguit, Lola Badia (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) va presentar l'estudi de Miriam Cabré Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran, publicat a la Col·lecció Blaquerna, codirigida per Pere Rosselló i Albert Soler.
Badia va argumentar que seria convenient estudiar els punts de contacte entre Ramon Llull, Cerverí de Girona i Francesc Eiximenis, a més d'establir els paral·lelismes entre el beat i la tradició trobadoresca en general, ja que la seua obra conté elements provinents de la poesia cortesana que han estat adaptats a les necessitats de l'autor. La dificultat d'aquesta tasca és considerable, atès que Llull transforma i desfigura aquests materials en la seua producció. Però el volum presentat en facilita la recerca, no només perquè dóna les bases per aprofundir en l'estudi de la poesia lul·liana (un dels àmbits encara poc treballats), sinó perquè també presenta el context cultural en el qual es mouen els intel·lectuals laics del s. XIII a la Corona catalanoaragonesa, com Cerverí i Llull, i permet reflexionar sobre la concepció de la figura del joglar en aquests dos autors.
L'estudi de Cabré parteix de la tesi doctoral de l'autora sobre Guillem de Cervera, publicada uns anys enrere en anglès a l'editorial Tamesis. La nova publicació ha estat convenientment posada al dia, conté els resultats de les darreres investigacions sobre el poeta i apunta nous horitzons de recerca, com l'edició crítica del corpus cerverinià.
A continuació, Miriam Cabré va realitzar la ponència L'obra del trobador Cerverí de Girona: una finestra a la cultura del seu temps, en la qual va traçar una primera aproximació entre l'obra de Llull i la de Cerverí. En primer lloc, va explicar que malgrat que se sol considerar el trobador contemporani de Ramon Llull, en realitat és una mica anterior, ja que quan Ramon comença a escriure Cerverí ja es troba a la darrera etapa de la seua vida (segurament morí el 1285). Per tant, en un estudi que relacionés els dos autors, en principi, el mestratge aniria de Cerverí a Llull. Entre els anys setanta i vuitanta aquests dos personatges devien freqüentar els mateixos ambients i rebre i referir-se a les mateixes novetats culturals; tot i que si Llull les amaga, Cerverí les exhibeix, també manipulades segons els interessos del seu protector, Pere el Gran.
En segon lloc, va desmentir que Cerverí es limités a reelaborar motius presents a la tradició sense introduir-hi cap novetat i va destacar les concomitàncies presents entre la producció del trobador i la de Llull, sobretot en matèria religiosa. Tot i que les composicions que Cerverí dedicà al tema són una part menor del seu corpus, no es tracta d'una categoria aïllada.
El Cançoner del comte d'Urgell conté el "Sermó" de Guillem de Cervera, que hi adopta el paper de savi i predicador i que demostra una gran competència a l'hora d'utilitzar la literatura devocional en un registre divulgatiu, així com els recursos propis del sermó popular. El to devocional és palès també als poemes del corpus líric com "Lo vers de Déu" (una mena de credo on el poeta demana el perdó diví) i "Lo vers de la Hòstia", ambdós compostos en un registre retòric elevat. Aquests poemes estan dedicats a Jaume I, rei conegut per la seua devoció i al qual potser Cerverí volia complaure en un context determinat.
A l'últim, el poeta també escriví dos composicions marianes: l'"Alba" i la "Cançó a Santa Maria". A "L'alba", hi compara l'enamorada i l'amor trobadoresc amb una estimada molt superior, la Mare de Déu, de manera que reprèn els motius de la himnologia mariana i els aplica a un gènere profà. El rei Jaume de Mallorca, que estigué enemistat amb Pere el Gran, n'és el destinatari. Podria tractar-se d'un text escrit en un moment de pau entre els germans o bé d'un avís al monarca, ja que a la tornada Cerverí afirma que Jaume de Mallorca sap fer-ho tot bé i que ha de servir el món tot honorant l'alba. Aquest procediment recorda el que utilitza en un altre poema per fer memòria a Jaume I del fet que és un servidor de Déu. La "Cançó a Santa Maria" torna a esmentar Jaume I, presentat aquí com un devot modèlic de la Mare de Déu. L'interès d'aquests poemes també rau en els destinataris inusuals de les dedicatòries de Cerverí, que no devien suscitar la simpatia de Pere el Gran.
Després d'un debat molt fructífer sobre la ponència, Anna Fernàndez, doctorand del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, llegí la comunicació Formes i funcions de la poesia en el projecte de Ramon Llull. Fernàndez explicà que la producció literària del beat respon al seu projecte apologètic i que Llull proposa una literatura alternativa per fer accessibles els continguts didàctics del seu programa. A continuació, realitzà un estat de la qüestió sobre les classificacions existents del corpus lul·lià en vers. Des del punt de vista estètic, s'ha distingit entre les obres amb valor poètic i les que no en tenen, entre les quals hi ha textos expositius i didàctics. El De concili roman fora de la classificació. En canvi, una agrupació formal (usada per Romeu i Figueras) classifica les composicions segons la mètrica: en noves rimades, metre èpic francès, formes trobadoresques i populars i les formes del salut litúrgic musulmà, on s'hi inclourien els Cent noms de Déu, tractat el dia anterior. Però encara hi ha una darrera agrupació possible, proposada per Simone Sari: una classificació de la poesia segons la funció pragmàtica i funcional que dóna Llull a les obres. Fernàndez caracteritzà les obres classificades segons aquests paràmetres. Per acabar, va destacar la utilització que Llull fa de la poesia, que adapta en cada moment a les pròpies necessitats expressives i reivindicà la importància de realitzar un estudi detallat sobre la llengua de les seues obres en vers, l'estructura mètrica, la codicologia, la transmissió i el contingut per tal de veure'n les característiques de difusió i de situar-les en el programa lul·lià. Al torn de preguntes, cal destacar la intervenció de Simone Sari, que es referí a la importància del Dictat de Ramon, atès que podria tractar-se de la primera mostra del comentari d'un autor sobre la seua pròpia composició.
Les Jornades es clogueren amb una lectura dramatitzada de l'Alba de Cerverí de Girona traduïda per Alfred Badia i de fragments del Llibre de santa Maria i del Plany de la Verge de Ramon Llull a càrrec dels actors Aina Huguet i Ignasi Guasch.
Gemma Pellissa Prades
Badia va argumentar que seria convenient estudiar els punts de contacte entre Ramon Llull, Cerverí de Girona i Francesc Eiximenis, a més d'establir els paral·lelismes entre el beat i la tradició trobadoresca en general, ja que la seua obra conté elements provinents de la poesia cortesana que han estat adaptats a les necessitats de l'autor. La dificultat d'aquesta tasca és considerable, atès que Llull transforma i desfigura aquests materials en la seua producció. Però el volum presentat en facilita la recerca, no només perquè dóna les bases per aprofundir en l'estudi de la poesia lul·liana (un dels àmbits encara poc treballats), sinó perquè també presenta el context cultural en el qual es mouen els intel·lectuals laics del s. XIII a la Corona catalanoaragonesa, com Cerverí i Llull, i permet reflexionar sobre la concepció de la figura del joglar en aquests dos autors.
L'estudi de Cabré parteix de la tesi doctoral de l'autora sobre Guillem de Cervera, publicada uns anys enrere en anglès a l'editorial Tamesis. La nova publicació ha estat convenientment posada al dia, conté els resultats de les darreres investigacions sobre el poeta i apunta nous horitzons de recerca, com l'edició crítica del corpus cerverinià.
A continuació, Miriam Cabré va realitzar la ponència L'obra del trobador Cerverí de Girona: una finestra a la cultura del seu temps, en la qual va traçar una primera aproximació entre l'obra de Llull i la de Cerverí. En primer lloc, va explicar que malgrat que se sol considerar el trobador contemporani de Ramon Llull, en realitat és una mica anterior, ja que quan Ramon comença a escriure Cerverí ja es troba a la darrera etapa de la seua vida (segurament morí el 1285). Per tant, en un estudi que relacionés els dos autors, en principi, el mestratge aniria de Cerverí a Llull. Entre els anys setanta i vuitanta aquests dos personatges devien freqüentar els mateixos ambients i rebre i referir-se a les mateixes novetats culturals; tot i que si Llull les amaga, Cerverí les exhibeix, també manipulades segons els interessos del seu protector, Pere el Gran.
En segon lloc, va desmentir que Cerverí es limités a reelaborar motius presents a la tradició sense introduir-hi cap novetat i va destacar les concomitàncies presents entre la producció del trobador i la de Llull, sobretot en matèria religiosa. Tot i que les composicions que Cerverí dedicà al tema són una part menor del seu corpus, no es tracta d'una categoria aïllada.
El Cançoner del comte d'Urgell conté el "Sermó" de Guillem de Cervera, que hi adopta el paper de savi i predicador i que demostra una gran competència a l'hora d'utilitzar la literatura devocional en un registre divulgatiu, així com els recursos propis del sermó popular. El to devocional és palès també als poemes del corpus líric com "Lo vers de Déu" (una mena de credo on el poeta demana el perdó diví) i "Lo vers de la Hòstia", ambdós compostos en un registre retòric elevat. Aquests poemes estan dedicats a Jaume I, rei conegut per la seua devoció i al qual potser Cerverí volia complaure en un context determinat.
A l'últim, el poeta també escriví dos composicions marianes: l'"Alba" i la "Cançó a Santa Maria". A "L'alba", hi compara l'enamorada i l'amor trobadoresc amb una estimada molt superior, la Mare de Déu, de manera que reprèn els motius de la himnologia mariana i els aplica a un gènere profà. El rei Jaume de Mallorca, que estigué enemistat amb Pere el Gran, n'és el destinatari. Podria tractar-se d'un text escrit en un moment de pau entre els germans o bé d'un avís al monarca, ja que a la tornada Cerverí afirma que Jaume de Mallorca sap fer-ho tot bé i que ha de servir el món tot honorant l'alba. Aquest procediment recorda el que utilitza en un altre poema per fer memòria a Jaume I del fet que és un servidor de Déu. La "Cançó a Santa Maria" torna a esmentar Jaume I, presentat aquí com un devot modèlic de la Mare de Déu. L'interès d'aquests poemes també rau en els destinataris inusuals de les dedicatòries de Cerverí, que no devien suscitar la simpatia de Pere el Gran.
Després d'un debat molt fructífer sobre la ponència, Anna Fernàndez, doctorand del Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, llegí la comunicació Formes i funcions de la poesia en el projecte de Ramon Llull. Fernàndez explicà que la producció literària del beat respon al seu projecte apologètic i que Llull proposa una literatura alternativa per fer accessibles els continguts didàctics del seu programa. A continuació, realitzà un estat de la qüestió sobre les classificacions existents del corpus lul·lià en vers. Des del punt de vista estètic, s'ha distingit entre les obres amb valor poètic i les que no en tenen, entre les quals hi ha textos expositius i didàctics. El De concili roman fora de la classificació. En canvi, una agrupació formal (usada per Romeu i Figueras) classifica les composicions segons la mètrica: en noves rimades, metre èpic francès, formes trobadoresques i populars i les formes del salut litúrgic musulmà, on s'hi inclourien els Cent noms de Déu, tractat el dia anterior. Però encara hi ha una darrera agrupació possible, proposada per Simone Sari: una classificació de la poesia segons la funció pragmàtica i funcional que dóna Llull a les obres. Fernàndez caracteritzà les obres classificades segons aquests paràmetres. Per acabar, va destacar la utilització que Llull fa de la poesia, que adapta en cada moment a les pròpies necessitats expressives i reivindicà la importància de realitzar un estudi detallat sobre la llengua de les seues obres en vers, l'estructura mètrica, la codicologia, la transmissió i el contingut per tal de veure'n les característiques de difusió i de situar-les en el programa lul·lià. Al torn de preguntes, cal destacar la intervenció de Simone Sari, que es referí a la importància del Dictat de Ramon, atès que podria tractar-se de la primera mostra del comentari d'un autor sobre la seua pròpia composició.
Les Jornades es clogueren amb una lectura dramatitzada de l'Alba de Cerverí de Girona traduïda per Alfred Badia i de fragments del Llibre de santa Maria i del Plany de la Verge de Ramon Llull a càrrec dels actors Aina Huguet i Ignasi Guasch.
Gemma Pellissa Prades
RSS Feed
